La reserva de la Baells està per sobre de la que hi havia fa un any

Les pluges dels darrers dies han contribuit a millorar l’estat dels embassaments catalans, superant les xifres que registraven fa un any

Les dades, però, son molts inferiors a les de fa 5 i 10 anys

Pantà de la Llosa del Cavall, amb el seu estat visiblement reduït

Pantà de la Llosa del Cavall, amb el seu estat visiblement reduït / Xavi Moraleda

L’impacte de l’actual episodi de pluges també s’ha traduït en una pujada dels nivells dels embassaments de les conques internes de Catalunya. A principis d’aquest any, les reserves dels pantans vorejava el 14% de la totalitat d’aigua que poden arribar a contenir, mentre que, després de les pluges que han caigut durant aquesta Setmana Santa i els darrers dies, superen el 18%. Així doncs, l’estat actual està per sobre dels llindars de la fase d’emergència del pla contra la sequera. Tot i això, el Govern desestima, de moment, retirar mesures per l’estalvi d’aigua.

Els pantans que compten amb un millor estat pel que fa a la capacitat d’aigua que tenen són el de Foix, que disposa d’un 61,86%, seguit del de Sant Ponç, que té un 31,24% del seu total. Els embassaments de la Baells i la Llosa del Cavall, actualment disposen d’un 26,1% i un 20,8%, respectivament.

Les dades que presenten van ser celebrades pel Govern, ja que suposen una pujada substancial contra l’actual sequera, però Plaja va destacar que cal seguir alerta i respectant les mesures d’estalvi. La pujada de les reserves ha estat tan significativa que, en el cas dels pantans de la Baells i de Sant Ponç, a hores d’ara, compten amb unes xifres que superen, lleugerament, les que registraven ara fa un any, encara que sigui per una diferència d’entre un 1 i 3 punts percentuals.

Arribar al 25% de capacitat

Segons va apuntar ahir el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, la Generalitat no es replantejarà el fet de revertir mesures contra la sequera fins que es tingui la certesa que els nivells de les reserves es puguin mantenir. Mascort va afegir, però, que quan les reserves del conjunt dels embassaments arribin a un nivell del 25% hi haurà un «canvi substancial». Una xifra superior per 7 punts la que hi ha avui.

Prenent com a referència la mitjana d’aigua que els pantans han presentat durant els últims cinc i deu anys, es fan visibles els greus efectes de la sequera. En la darrera dècada, en aquesta època de l’any, els pantans de la Baells, la Llosa del Cavall i de Sant Ponç han tingut unes reserves d’aigua estaven entre el 75% i el 83% del seu total. Durant els cinc últims anys, aquesta mateixa xifra es troba entre el 70% i el 75%. Aquestes dades superen en gran mesura les que hi ha actualment, la Llosa i la Baells es troben al 20,8% i 26,1%. Un clar signe que la sequera s’ha anat agreujant durant els darrers cinc anys i que els embassaments se n’han ressentit.

A dia d’avui, entre els pantans que alimenten l’àrea metropolitana de Barcelona destaca la recuperació de Susqueda (Osor), fins al 26,3% amb 61,3 hm3 d’aigua acumulats, la Baells, amb també un 26% i 28,5 hm3, i Sant Ponç (Clariana de Cardener), que arriba al 31,24% de les seves reserves amb 31,2 hectòmetres cúbics d’aigua. Sau (Vilanova de Sau) segueix al 2,33% perquè actualment es transferir l’aigua d’aquest pantà cap a Susqueda per garantir la qualitat de l’aigua embassada al segon.

Repunt en les reserves del sistema Ter-Llobregat

Abans dels últims períodes de pluges que hi va haver a Catalunya, durant el 8 i 9 de març d’aquest any, per Setmana Santa i durant els darrers dies, les reserves dels embassaments del sistema Ter-Llobregat es trobaven en un estat de mínims històrics. Després de les precipitacions s’han pogut recuperar, arribant a registrar un 18% de la seva capacitat total, la xifra que registraven a la tardor de l’any passat.

Les precipitacions que hi ha hagut durant els primers dies de l’episodi han contribuït a omplir els embassaments i es preveu que les que caiguin a partir d’avui ajudin a reforçar el cabal dels rius que es nodreixen de la seva aigua. Així doncs, les pluges es faran notar de forma visible arreu del territori català.

Subscriu-te per seguir llegint