La gespa vella

Els avenços en equipaments van en onades. L’evolució de la demanda ciutadana, la disponibilitat de pressupost i fins i tot l’evolució tecnològica fan que el ajuntaments tendeixin a incorporar més o menys alhora serveis com piscines, piscines cobertes o camps de gespa artificial. De la mateixa manera que les piscines cobertes van generar problemes de viabilitat econòmica i van generar dèficits importants a molts ajuntaments (començant pel de Manresa), la gespa artificial també es va instal·lar de forma generalitzada ara fa una quinzena d’anys amb una espasa de Dàmocles al damunt: se sabia que no és un material que pugui durar anys i anys, i a l’hora de la veritat ha resultat que dura encara menys del que van prometre els qui la van vendre. Com a resultat, igual que en un moment donat vàrem tenir moltes gespes noves que tothom va celebrar, ara tenim moltes gespes velles que són un problema i faciliten les lesions. Però tornar als camps de terra ja és impossible, de manera que els governs municipals han d’afrontar que toca tornar a gratar-se la butxaca. I aquesta vegada ja poden fer un càlcul de costos que prevegi que, d’aquí a una dècada, tornem-hi.